Archivo de la etiqueta: Internacionalització de la cultura

ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

Cia. Karla Kracht i Andrés Beladiez
Els artistes escènics Karla Kracht i Andrés Beladiez han sabut dotar-se en poc temps d’una estructura de distribució i promoció molt lleugera i flexible que els està portant per mig món.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 190. Estiu 2015.

Quan un artista, companyia o un projecte escènic es vol donar a conèixer internacionalment, la manera més directa és posar-se en mans de professionals especialistes. Així, en el món de les arts escèniques, els mànagers i els agents distribuïdors són les peces claus d’aquest procés. Ells i elles, a títol individual o com a empreses, tenen l’experiència i els coneixements necessaris per a que el treball d’un artista circuli per circuits més amplis dels seus habituals. Aquests intermediaris disposen d’una bona agenda de contactes en determinats països, competència i credibilitat necessària, són escoltats pels programadors, pels socis potencials per a projectes en col·laboració o coproducció, i pels amfitrions si es tracta d’una residència artística. Seguir leyendo ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

La Internacionalización de las Entidades Culturales Públicas

Centros artísticos públicosParece ser que hay un claro aumento del interés por la internacionalización de artistas, empresas y compañías artísticas. Muy probablemente este hecho está motivado por la crisis del sector y la necesidad de buscar caminos nuevos para subsistir. Esta misma actitud positiva de cara a la internacionalización no la veo todavía en la mayoría de entidades públicas o semipúblicas que gestionan proyectos culturales, véase teatros, auditorios, festivales, museos, galerías, etc. ¿Será que estos no tienen una necesidad imperiosa de buscar caminos nuevos? ¿No se han dado cuenta que dar un paso adelante y hacia afuera les puede ayudar a superar los graves problemas que actualmente han de afrontar?

El nivel de relación y conocimiento internacional de estas entidades ha sido, en general, extremadamente bajo. Lo que he aprendido en los proyectos en los que he trabajado con ellas, es que existen dos perfiles de entidades: Seguir leyendo La Internacionalización de las Entidades Culturales Públicas

Els 7 Pecats Capitals de la Internacionalització

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 179. Estiu 2012.

Sortir segur a l'estranger
Compte amb pecar !!

Les retallades, la pujada de 13 punts de l’IVA a la cultura, l’augment de l’atur, en definitiva, la crisi econòmica està provocant una davallada considerable d’oportunitats de treball al nostre país. Sortir a l’exterior per complementar l’activitat que fem a casa o com a solució a més llarg termini és una opció gens menyspreable que cal considerar. Malauradament portem una càrrega cultural a sobre que ens ofega la capacitat de saber amb claredat quin ha de ser el camí a triar. He anomenat «pecats capitals» les actituds personals que ens hem de treure de sobre quan volem orientar el nostre futur cap a la internacionalització.

Així, en primer lloc situo el Confort. Plantejar-se la recerca de feina, la venda o buscar socis internacionals per emprendre nous projectes, representa un esforç afegit. És més còmode quedar-se a casa o trucar la porta dels coneguts però, és més efectiu? Seguir leyendo Els 7 Pecats Capitals de la Internacionalització

Posicionamiento Internacional de Artistas y Organizaciones Culturales

IETM Krakow 2011
IETM Meeting Krakow 2011. Lugar de encuentro de las artes escénicas europeas (Foto: T. Ga Ken-Wan para IETM)

En el sector de la cultura los pasos a seguir para posicionar  internacionalmente una obra, artista u organización no difieren en gran manera de otro tipo de estructuras, servicios o productos de carácter puramente mercantil. Así y todo, de igual manera que el ADN humano y el del chimpancé, difieren en un 1%, las técnicas para posicionarse internacionalmente en el sector de la cultura  difieren también un 1% respecto a otros sectores pero, esta diferencia es substancial. Si nos referimos a las artes en vivo o al arte contemporáneo, este 1% es insalvable si no se conoce y se trabaja coherentemente según los principios y valores que definen el sector. Seguir leyendo Posicionamiento Internacional de Artistas y Organizaciones Culturales

Toni Gonzàlez Trasllada a Londres la Seva Base d’Operacions

Em plau comunicar que en els propers dies em traslladaré a Londres per, des d’allà, continuar la meva activitat professional de consultor per a les arts escèniques i la gestió internacional de la cultura. Preveig una estada a Londres d’aproximadament dos mesos. Seguir leyendo Toni Gonzàlez Trasllada a Londres la Seva Base d’Operacions

Les Retallades Debiliten la Cultura a tota Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 175. Estiu 2011

Les retallades a la cultura no son una “originalitat” de Catalunya, s’estan produint a molts països d’Europa. Potser el comú denominador en els països del nord no és tant la crisi (que també) sinó l’aflorament de les polítiques culturals de la dreta neoliberal avui dominant. Seguir leyendo Les Retallades Debiliten la Cultura a tota Europa

I tu a què esperes per internacionalitzar-te?

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 174. Primavera 2011

Considero molt necessària  la política del nou govern de CiU en donar prioritat a la internacionalització de la cultura de Catalunya; un país sense forts lligams internacionals no pot prosperar en un món globalitzat com el que vivim. Doncs, benvinguda sigui la internacionalització. Una vegada dit això, cal posar-se a treballar per aconseguir-la. Seguir leyendo I tu a què esperes per internacionalitzar-te?

Els concursos públics a Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 173. Hivern 2011

El sistema generalitzat a països com el Regne Unit, Holanda o Alemanya per l’accés a càrrecs de direcció de teatres, festivals i companyies nacionals que reben finançament majoritàriament públic son els concursos oberts. Aquests es realitzen en base a projectes, avaluats per jurats independents i seguint uns protocols perfectament establerts en els que la igualtat d’oportunitats i la transparència són els seus principals ingredients. Seguir leyendo Els concursos públics a Europa

Els meus dubtes sobre la gestió de la cultura i Ferran Mascarell, Conseller de la Generalitat

Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El nou Conseller de Cultura Ferran Mascarell

La veritat es que el nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura de la Generalitat m’ha tornat a despertar vells dubtes sobre el meu treball en aquest complex món de la cultura. De cop ha trontollat la meva apreciada coherència  que no simpatitza amb conceptes com pragmatisme, realisme o instrumentalització, ja que en el moment que va sortir el seu nom com a Conseller el primer que vaig pensar (pragmàtica i realísticament) “dons serà el millor d’entre tots els que poden accedir a aquest càrrec”.

Però, es que aquest intent de ser coherent en la gestió de la cultura (m’imagino que com a Mascarell) em desafia a diari. Contínuament utilitzo els valors instrumentals de les arts per argumentar la necessitat de polítiques culturals. Aquests, tant aptes per a ideologies conservadors com a progressistes representen uns mínims al quals encara no hem arribat, per exemple: la creativitat i la innovació artística com a font de desenvolupament (Richard Florida dixit); la cohesió social a partir de les arts (model anglosaxó) o la distancia (arm’s lenght) entre la cultura i la política (també model anglosaxó). Però, potser no deixa de ser una pantalla ….. on son aquests objectius més ambiciosos per a una persona que es considera progressista i d’esquerres?

Mascarell, Mas i Montilla
Entre el cor i la rao, o simplement oportunisme?

No sé si Mascarell ha tingut en compte aquests dubtes alhora de canviar de companys polítics. Ell ha defensat una transversalitat de la gestió de la cultura molt acceptable per gran part dels grups polítics del Parlament. Així, crec que Mascarell per aquests objectius de política cultural és una persona preparada, a més és una persona dialogant i poc sectària. Espero que li vagi molt bé. Però jo encara segueixo enrocat: hi ha ideologia a la gestió de la cultura i a les polítiques culturals? o això ja és un tema passat de moda? hi ha polítiques culturals d’esquerres i de dretes?

Be creative
Be creative my friend !!

Que li demanaria a Mascarell? Doncs, que doni suport als creadors tant o més que a les industries (d’aquestes millor que s’ocupi el Departament d’Industria i Comerç, no?); que cuidi especialment als creadors que aporten noves visions del món actual a partir del seu art; que cedeixi al CoNCA pressupost i competències per fer-ho possible; que defensi una cultura moderna i contemporània, oberta i diversa; que pensi en les arts com a eina educativa per desenvolupar els potencials de les persones i no com assignatures del currículum; que doni suport a una cultura per a tothom i no només pels de sempre; que pensi que internacionalitzar és planificar, treballar poc a poc, que no s’internacionalitzen les institucions si no els artistes, operadors culturals, les obres i els projectes; tampoc, que no s’internacionalitza la cultura “més bella de totes les que es fan i es desfan” si no que son les idees i obres de persones; que pensi que hi ha una nova manera d’entendre la cultura i les arts i que els vells paradigmes culturals han canviant; que els seus contenidors culturals ara serveixen de ben poc en aquest nou paradigma; i, per acabar, que compti amb tothom sense sectarisme, que aquest país no s’ho pot permetre, si no, es quedaran tots sols, com sempre, “els de sempre”.

Les gires internacionals del teatre de text

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 172. Tardor 2010

Fa temps que vull parlar del teatre de text i de la seva projecció internacional. Sens dubte, aquest un assumpte controvertit ja que es tracta d’una part substancial del teatre català i que ha de suportar involuntàriament el fort valor simbòlic de tenir que representar tota una cultura. Seguir leyendo Les gires internacionals del teatre de text