Les gires internacionals del teatre de text

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 172. Tardor 2010

Fa temps que vull parlar del teatre de text i de la seva projecció internacional. Sens dubte, aquest un assumpte controvertit ja que es tracta d’una part substancial del teatre català i que ha de suportar involuntàriament el fort valor simbòlic de tenir que representar tota una cultura.

En principi, l’opinió més arrelada és que el teatre amb base textual gira malament per l’estranger; el teatre físic, gestual o visual gira molt millor. Es clar, la barrera del text, es diu reiteradament. Estic d’acord, però quedar-se de braços creuats no és la solució. Vet aquí que ens enfrontem amb un gran repte mai resolt i que caldria abordar d’una manera decidida. Per superar la barrera del idioma hi ha tota una sèrie de mesures que faciliten la comprensió: la subtitulació, traducció dels texts, resums, etc. Amb tot, son mesures complicades que no ajuden a la comunicació amb un públic desconegut i nou, però no son menyspreables.

La cosa canvia si el focus es fixa no tant en girar espectacles produïts sinó en apropar els artistes que fan possible aquest espectacles a les estructures de creació i de producció d’altres països. Tots tenim al cap directors, dramaturgs, actors i actrius que treballen amb normalitat en els circuïts internacionals. La mobilitat de les persones genera, en el cas d’artistes que treballen a partir del text i la paraula, majors possibilitats i facilitats per donar-se a conèixer en un àmbit internacional. D’altra banda, en parlar de companyies i produccions, resultarà més efectiu si la producció que es vol fer girar a l’estranger es realitza no tant a partir de la venda sinó de la cooperació i la coproducció amb les estructures (teatres, festivals o companyies) d’altres països.

Els directors artístics d’estructures internacionals realment preocupats pel fet artístic i la diversitat cada vegada estan més inclinats a treballar conjuntament amb els creadors, intèrprets o productors d’altres països per tirar endavant una peça teatral. Prefereixen un lligam més estret que la simple compra del bolo, d’aquesta manera treballar en residència, en xarxa o coproduir forma ara part del llenguatge habitual de les relacions internacionals.

Cal treballar dur, cercar complicitats a l’interior i a l’exterior del país i viatjar tenint clar que es tracta de desenvolupar sistemes de col·laboració entre iguals i no tant vendre. Els sistemes convencionals per la venda internacional d’espectacles consistent en convidar programadors a fires o “showcases” difícilment són útils pel teatre de text i han de ser substituïts per altres adequats als temps que corren.

Deja una respuesta