L’IETM per Apoderar-nos com a Professionals de la Cultura

Assemblea General de IETM a Amsterdam
Assemblea General de IETM a Amsterdam

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 194. Estiu 2016.

No em cansaré mai de recomanar l’assistència a algun dels dos Plenary Meetings  de l’IETM que tenen lloc anualment a les ciutats d’Europa. Ara en tenim una bona oportunitat ja que el proper Meeting plenari serà a València, del 3 al 6 de novembre.

L’IETM és una gran xarxa internacional de les arts escèniques. Tot i que fa trenta anys que existeix, està en continua evolució. Així, en la darrera assemblea general de socis a Amsterdam, es va aprovar una nova “missió”. Un canvi important que posa en relleu quin és el paper de les arts escèniques en el turbulent context polític i social que viu Europa. La nova “missió” diu:

IETM advocates for the value of the arts and culture in a changing world and empowers performing arts professionals through access to international connections, knowledge and a dynamic forum for exchange.

La primera frase “IETM defensa el valor de les arts i la cultura” manifesta aproximadament, que defensa, especialment davant poders polítics, econòmics i socials, el reconeixement de les arts i la cultura com a portadores de valors per si mateixes i pels beneficis que generen en altres àrees. També es dedueix que l’IETM no tant sols defensa “el seu sector”, ja que les seves demandes afecten tota la cultura.

“En un món canviant” es refereix a un món i una Europa que ja no són les mateixes, on la diversitat cultural ha substituït la uniformitat, una Europa en perill per les desigualtats, les retallades, els nous feixismes i els populismes. En definitiva, l’IETM considera que els artistes no viuen aïllats sinó que treballen en un món, en una societat, en moviment constant.

Amb tot, l’IETM “apodera els professionals de les arts escèniques”. Una paraula molt de moda apoderarament, tot i que en anglès potser té més sentit. Un sinònim que m’agrada és enfortir. Així, l’IETM enforteix el potencial dels professionals de les arts escèniques “mitjançant l’accés a connexions internacionals”, generant treball en xarxa amb d’altres professionals de qualsevol lloc del món; “l’accés al coneixement”, el component educatiu; “i un fòrum dinàmic d’intercanvi”, un espai que varia de forma en cada cas i que propicia donar i rebre entre els socis i participants. Sens dubte, aquesta és la millor manera d’aprendre, créixer i innovar.

 

EL DEBATE SOBRE LA CULTURA POPULAR

la cultura de la fiesta entra de lleno en la cultura popular y abre un gran campo para la cooperación y el intercambio entre artistas contemporáneos y artesanos. En la foto el grupo de carnaval de Notting Hill South Connections Band de Londres que en 2002 realizó un proyecto de colaboración con un grupo vecinal de carnaval del Raval.
La cultura de la fiesta entra de lleno en la cultura popular y abre un gran campo para la cooperación y el intercambio entre artistas contemporáneos y artesanos. En la foto el grupo de carnaval de Notting Hill South Connections Band de Londres que en 2002 realizó un proyecto de colaboración con un grupo vecinal de carnaval del Raval.

 

Parece ser que se está volviendo a hablar de la cultura popular en los foros de debate de las políticas culturales. Espero que se instale definitivamente. Algunos artículos que van apareciendo en las redes sociales me han animado a recuperar antiguos documentos y proyectos que ya tenía casi olvidados pero, sorprendentemente, hoy tienen más vigencia que nunca. Sigue leyendo EL DEBATE SOBRE LA CULTURA POPULAR

LA CULTURA COMO EXPERIENCIA EN LA PALANCA DE VALORES

La asistencia y participación de familias con sus bebes a un concierto de música de los Beatles significa una experiencia cultural de gran valor. El proyecto artístico de la compañía La Petita Malumaluga evaluará su resultados artísticos a partir de que esta experiencia aporte el máximo de su potencial artístico, emocional, participativo o educativo a la audiencia.
La asistencia y participación de familias con sus bebes a un concierto de música de los Beatles significa una experiencia cultural de gran valor. El proyecto artístico de la compañía La Petita Malumaluga evaluará sus resultados artísticos a partir de que esta experiencia aporte el máximo de su potencial artístico, emocional, participativo o educativo a su audiencia.

 

Uno de los argumentos que más ha influido a la hora de evaluar un proyecto cultural es considerar su impacto económico. En este sentido, se ha dicho hasta la saciedad, que la cultura beneficia a la sociedad si le aporta valor económico. Esta teoría extremadamente economicista ha sido sustentada por la mayoría de gobiernos europeos y también por la Comisión Europea, influenciados por la corriente neoliberal que va impregnando todas las áreas del bien común. Sin embargo cada vez se levantan más voces que anteponen otro tipo de valores propios de la cultura como eje vertebrador de los beneficios que esta ofrece a las personas como individuos y como ciudadanos. Los valores intrínsecos de la cultura, aunque poco conocidos, analizados y valorizados, proporcionan significado real y autonomía a los diferentes proyectos y actividades que la cultura genera en la sociedad. Sigue leyendo LA CULTURA COMO EXPERIENCIA EN LA PALANCA DE VALORES

UN MÓN DE COPRODUCCIONS

Fugit de la companyia teatral Kamchàtka
Kamchàtka és una de les poques companyies catalanes que coprodueix internacionalment.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 193. Primavera 2016.

Sovint m’arriben informes elaborats pel VTI (fins fa poc Institut del Teatre de Flandes, actualment Consell de les Arts de Flandes) que em posen al dia sobre les tendències de la producció de les arts escèniques a Europa. Els flamencs tenen un sistema exemplar de fer estadístiques culturals i elaboren informes molt complets sobre l’estat de les arts escèniques al seu país. Una de les dades que destaca d’aquests informes és la intervenció internacional en les seves produccions. Així, posen de relleu que la tendència a coproduir a Flandes és sempre ascendent i mostren que, globalment, la participació internacional a les seves coproduccions és del 31%. Sigue leyendo UN MÓN DE COPRODUCCIONS

¡Qué revienten los artistas!

Titeres desde Abajo
“La Bruja y Don Cristóbal”,  la última pieza  de la compañía de teatro “Títeres desde Abajo” que ha sido recibida con diversidad de opiniones en la plaza de Madrid.

De pequeño, todos los años para las fiestas de Tortosa, mi pueblo, nos visitaba el Teatro de Guiñol en su caseta de feria. Un teatro popular, crítico, descarado y desatado. A los niños nos encantaba, no era inadecuado; y era la época de Franco. Salían Guardias Civiles, el “Dimoni banyut (tururut!)” (el Demonio Cornudo)  y siempre habían ostias al grito de (todos los niños a coro) “toma, toma y toma, pastillas de goma!”. Fue mi primer teatro. Sigue leyendo ¡Qué revienten los artistas!

The Situation of the Performing Arts Sector in Spain after the Crisis

Young innovative artists like Patricia Pardo from Valencia struggles for surviving in spite of the cuttings and political corruption in her region
Young innovative artists like Patricia Pardo from Valencia struggles for surviving in spite of the cuttings and political corruption in her region (Photo: “Cul Kombat”, her last Patricia Pardo production)

I wouldn’t say that the performing arts sector in Spain was strong and highly creative, but in 30 years it developed substantially. Regular framework funds for artists and companies were implemented and new venues and creation centres were opened. All of this at a local, regional and national level. A broad array of public institutions covered different aspects of the development of the performing arts. However, the modernization process was not finished yet, there were still reforms to do: the high political dependence, lack of democracy in cultural institutions and some new expensive buildings without artistic projects, only built to feed the real state bubble and increase the public debt. Besides, the presence and support to contemporary innovative performing arts was not guaranteed in local public venues, in fact the vast majority of the performing spaces. Sigue leyendo The Situation of the Performing Arts Sector in Spain after the Crisis

Quin Grec Volem? La Meva Aportació

Que festival GREC queremos
Debat “Quin Grec Volem?” que va tenir lloc el 22 de desembre al “Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats” de Barcelona. Foto: ICUB

El 22 de desembre em van convidar a un debat sobre quin model de festival Grec creia possible. Un grup de vuit professionals de la cultura vam ser els ponents i, a més, es va comptar amb una Fila 0 de responsables d’equipaments artístics de Barcelona i del públic pressent a la sala. A la premsa i altres blocs s’han publicat algunes de les reflexions que es van exposar, jo en aquest article em referiré a les meves, les que vaig mantenir a la sala i d’altres que se’m van quedar al tinter. Sigue leyendo Quin Grec Volem? La Meva Aportació

La Clau és Saber en què Soc Diferent

Ballarins i coerògrafs diferents en estil però que s'entenen ballant junts
Israel Galvan i Akram Khan dos artistes que presenten característiques diferencials molt acusades i per tant els fan únics, tant separats com junts.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 191. Tardor 2015.

Així com en el món del llibre, el cine o la música és relativament fàcil estar a la última del que succeeix en un context internacional, en les arts escèniques i, especialment en el teatre, l’accés als nous artistes, a les darreres produccions o tendències, és complicat. El llibre, el cine, la música, tenen canals de comunicació i de distribució molt desenvolupats a escala global. Els festivals, els premis, els supervendes, les editorials especialitzades, els mitjans, formen una xarxa prou atapeïda i interrelacionada com per fer arribar les novetats en molt poc temps als racons més inaccessibles del planeta. El teatre és, diguem, més domèstic o, almenys, el que es fa a casa nostra sí que ho és. Sigue leyendo La Clau és Saber en què Soc Diferent

Els Intermediaris de la Distribució Escènica Internacional

Cia. Karla Kracht i Andrés Beladiez
Els artistes escènics Karla Kracht i Andrés Beladiez han sabut dotar-se en poc temps d’una estructura de distribució i promoció molt lleugera i flexible que els està portant per mig món.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 190. Estiu 2015.

Quan un artista, companyia o un projecte escènic es vol donar a conèixer internacionalment, la manera més directa és posar-se en mans de professionals especialistes. Així, en el món de les arts escèniques, els mànagers i els agents distribuïdors són les peces claus d’aquest procés. Ells i elles, a títol individual o com a empreses, tenen l’experiència i els coneixements necessaris per a que el treball d’un artista circuli per circuits més amplis dels seus habituals. Aquests intermediaris disposen d’una bona agenda de contactes en determinats països, competència i credibilitat necessària, són escoltats pels programadors, pels socis potencials per a projectes en col·laboració o coproducció, i pels amfitrions si es tracta d’una residència artística. Sigue leyendo Els Intermediaris de la Distribució Escènica Internacional

La Endogamia del Yo Mismo en la Cultura

Los monos sabios poco van a avanzar sino quieren ver lo nuevo, oír ideas diferentes y hablar con gente distante
Los monos sabios poco van a aprender si no quieren ver lo nuevo, oír ideas diferentes y hablar con gente lejana

Antes de iniciar este artículo tengo que advertir que voy a hablar de internacionalización de la cultura, tema al que actualmente estoy dedicando la mayor parte de mi actividad profesional y que, visto lo visto en los últimos tiempos, me apasiona. A esto debo añadir que siempre uso la palabra internacionalización en un sentido amplio, queriendo significar abrirse a nuevos circuitos más allá de los propios que ya el artista, operador cultural u organización conoce y donde opera habitualmente. Se puede dar el caso que salir o abrirse no sea más que recorrer 300 km, en otros será a partir de los 3.000km. No hay diferencia, cada cual estará buscando un destino nuevo más allá de sus certezas y sus propios espacios de comodidad. Sigue leyendo La Endogamia del Yo Mismo en la Cultura

Internacionalización de las artes en vivo, política y gestión cultural