Archivo de la etiqueta: Gestió cultural

ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

Cia. Karla Kracht i Andrés Beladiez
Els artistes escènics Karla Kracht i Andrés Beladiez han sabut dotar-se en poc temps d’una estructura de distribució i promoció molt lleugera i flexible que els està portant per mig món.

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 190. Estiu 2015.

Quan un artista, companyia o un projecte escènic es vol donar a conèixer internacionalment, la manera més directa és posar-se en mans de professionals especialistes. Així, en el món de les arts escèniques, els mànagers i els agents distribuïdors són les peces claus d’aquest procés. Ells i elles, a títol individual o com a empreses, tenen l’experiència i els coneixements necessaris per a que el treball d’un artista circuli per circuits més amplis dels seus habituals. Aquests intermediaris disposen d’una bona agenda de contactes en determinats països, competència i credibilitat necessària, són escoltats pels programadors, pels socis potencials per a projectes en col·laboració o coproducció, i pels amfitrions si es tracta d’una residència artística. Seguir leyendo ELS INTERMEDIARES DE LA DISTRIBUCIÓ ESCÈNICA INTERNACIONAL

Els concursos públics a Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 173. Hivern 2011

El sistema generalitzat a països com el Regne Unit, Holanda o Alemanya per l’accés a càrrecs de direcció de teatres, festivals i companyies nacionals que reben finançament majoritàriament públic son els concursos oberts. Aquests es realitzen en base a projectes, avaluats per jurats independents i seguint uns protocols perfectament establerts en els que la igualtat d’oportunitats i la transparència són els seus principals ingredients. Seguir leyendo Els concursos públics a Europa

Els meus dubtes sobre la gestió de la cultura i Ferran Mascarell, Conseller de la Generalitat

Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El nou Conseller de Cultura Ferran Mascarell

La veritat es que el nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura de la Generalitat m’ha tornat a despertar vells dubtes sobre el meu treball en aquest complex món de la cultura. De cop ha trontollat la meva apreciada coherència  que no simpatitza amb conceptes com pragmatisme, realisme o instrumentalització, ja que en el moment que va sortir el seu nom com a Conseller el primer que vaig pensar (pragmàtica i realísticament) “dons serà el millor d’entre tots els que poden accedir a aquest càrrec”.

Però, es que aquest intent de ser coherent en la gestió de la cultura (m’imagino que com a Mascarell) em desafia a diari. Contínuament utilitzo els valors instrumentals de les arts per argumentar la necessitat de polítiques culturals. Aquests, tant aptes per a ideologies conservadors com a progressistes representen uns mínims al quals encara no hem arribat, per exemple: la creativitat i la innovació artística com a font de desenvolupament (Richard Florida dixit); la cohesió social a partir de les arts (model anglosaxó) o la distancia (arm’s lenght) entre la cultura i la política (també model anglosaxó). Però, potser no deixa de ser una pantalla ….. on son aquests objectius més ambiciosos per a una persona que es considera progressista i d’esquerres?

Mascarell, Mas i Montilla
Entre el cor i la rao, o simplement oportunisme?

No sé si Mascarell ha tingut en compte aquests dubtes alhora de canviar de companys polítics. Ell ha defensat una transversalitat de la gestió de la cultura molt acceptable per gran part dels grups polítics del Parlament. Així, crec que Mascarell per aquests objectius de política cultural és una persona preparada, a més és una persona dialogant i poc sectària. Espero que li vagi molt bé. Però jo encara segueixo enrocat: hi ha ideologia a la gestió de la cultura i a les polítiques culturals? o això ja és un tema passat de moda? hi ha polítiques culturals d’esquerres i de dretes?

Be creative
Be creative my friend !!

Que li demanaria a Mascarell? Doncs, que doni suport als creadors tant o més que a les industries (d’aquestes millor que s’ocupi el Departament d’Industria i Comerç, no?); que cuidi especialment als creadors que aporten noves visions del món actual a partir del seu art; que cedeixi al CoNCA pressupost i competències per fer-ho possible; que defensi una cultura moderna i contemporània, oberta i diversa; que pensi en les arts com a eina educativa per desenvolupar els potencials de les persones i no com assignatures del currículum; que doni suport a una cultura per a tothom i no només pels de sempre; que pensi que internacionalitzar és planificar, treballar poc a poc, que no s’internacionalitzen les institucions si no els artistes, operadors culturals, les obres i els projectes; tampoc, que no s’internacionalitza la cultura “més bella de totes les que es fan i es desfan” si no que son les idees i obres de persones; que pensi que hi ha una nova manera d’entendre la cultura i les arts i que els vells paradigmes culturals han canviant; que els seus contenidors culturals ara serveixen de ben poc en aquest nou paradigma; i, per acabar, que compti amb tothom sense sectarisme, que aquest país no s’ho pot permetre, si no, es quedaran tots sols, com sempre, “els de sempre”.

Les gires internacionals del teatre de text

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 172. Tardor 2010

Fa temps que vull parlar del teatre de text i de la seva projecció internacional. Sens dubte, aquest un assumpte controvertit ja que es tracta d’una part substancial del teatre català i que ha de suportar involuntàriament el fort valor simbòlic de tenir que representar tota una cultura. Seguir leyendo Les gires internacionals del teatre de text

Els partits polítics majoritaris renuncien a donar suport a un Consell de les Arts executiu en els seus programes electorals

El canvi de model en l’administració dels pressupostos públics de cultura que va suposar el naixement del “Consell de les Arts de Catalunya – CoNCA”  va ser un procés difícil. Malauradament, una vegada constituït segueix sent un tema controvertit ja que algunes de les decisions que ha pres no han estat del gust d’alguns sectors i artistes del món de la cultura. Convenientment armats de raons conjunturals s’ha iniciat la caça al Consell i amb aquesta al model que representa.

Que els arbres no ens amaguin el bosc sencer. El model d’autonomia del sector cultural i d’avaluació entre iguals dels projectes artístics representat per un Consell de les Arts executiu no te res a veure amb els moments conjunturals que pot travessar “aquest” Consell. Així, en aquest moments res justifica la manca de suport explícit al desenvolupament del model del Consell de les Arts per part de CiU i PSC  en els seus programes electorals. En aquests només es parla d’un Consell assessor que, en el cas de Convergència, per exemple, se’l anomena com“àgora del món de la creació artística”, poc més. No representa això un pas endarrere?

Vivim moments de greu  amenaça per la supervivència d’un model d’administració de la cultura implantat a la majoria de països d’Europa i que per primera vegada ha vist la llum al sud d’Europa. Aquest permet al sector cultural ser responsable de les seves pròpies decisions. No només sembla que els pressupostos no es situaran al nivell dels Arts Council de la majoria de països d’Europa, ni que el CoNCA tindrà el mateix tractament pressupostari que l’ICIC sinó que, a més, se li voldrà treure la seva capacitat de decidir sobre el destí dels fons públics destinats a la creació artística (capacitat executiva).

Per la seva banda la “Plataforma de la Cultura per un Consell de les Arts” ha emès un comunicat demanat als partits polítics que concorren a les eleccions que es defineixin clarament sobre aquest tema (veure carta al partits polítics en el següent enllaç). Encara avui en que comencen a aparèixer plataformes culturals amb objectius diversos, és la Plataforma pel Consell de les Arts la estructura de lobby dels sectors artístics amb majors nombre d’associacions adherides, associacions que representen una bona part dels artistes i gestors de la cultura de Catalunya. Els partits escoltaran les demandes dels sectors culturals?

No és moment d’abandonar el avenços aconseguits. Si el governs de l’Estat donen marxa enrere amb les conquestes socials aconseguides en els anys de democràcia, no hauríem de permetre que també això passi amb els pocs progressos que les polítiques culturals han tingut en aquests mateixos anys a Catalunya.

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts es dirigeix a les forces polítiques de Catalunya

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya es dirigeix a les forces polítiques que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de Novembre de 2010.

Al finalitzar el període legislatiu 2006-2010 del Parlament de Catalunya “La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya” vol manifestar el seu reconeixement als diputats i diputades sortints per l’aprovació de la llei del “Consell Nacional de la Cultura i les Arts” de 13 de maig de 2008. Tant als grups polítics que van votar a favor com els que no hi van donar suport els volem fer reconeixement pel seu interès i la seva dedicació a la millora dels organismes que gestionen el desenvolupament cultural i artístic de Catalunya.

En ser el Consell de les Arts un organisme nou que respon a una tradició de gestió de la cultura diferent a la desenvolupada al nostre país en els anys de democràcia, entenem que el procés d’implantació i consolidació és complicat i no està mancat de dificultats. És per aquesta raó que la Plataforma pel Consell de les Arts va decidir continuar el seu treball d’advocacia en favor d’una gestió autònoma de la cultura fins i tot després de ser aprovada la llei.

Amb independència de les desavinences i conflictes que estan marcant l’inici del CoNCA i que han de ser tractats i resolts des d’altres àmbits d’interlocució i ocasions,  la Plataforma de la Cultura pel Consell de les Arts considera que el model de l’arts council ha de continuar rebent el ple suport del nou Govern i Parlament que sorgeixi d’aquestes eleccions, sigui quina sigui la seva composició.

Conseqüentment, demanem als grups polítics que subscriguin en els seus programes i electorals els següents compromisos:

  • Donar suport al Consell de les Arts en els terminis que marca la llei aprovada el 13 de maig de 2008.
  • Avançar durant la propera legislatura en el desplegament de totes les competències aprovades a la llei i encara no fetes efectives. D’aquesta manera, encarar un desenvolupament progressiu de les competències del Consell de les Arts de manera que es clarifiquen de manera positiva aquelles referents a la creació artística, la difusió cultural i la projecció internacional.
  • Dotar el Departament de Cultura d’un pressupost suficient i digne, el qual considerem hauria de poder arribar al final de la legislatura al 2% del pressupost general de la Generalitat.
  • Dins d’aquests pressupostos culturals, els recursos atorgats al Consell de les Arts han de ser coherents amb els seus àmbits d’actuació i amb les seves competències executives i situar-se entre els 60 i 80 milions d’euros anuals.
  • D’igual manera caldrà avançar en una nova personalitat jurídica que li asseguri una veritable autonomia respecte de les institucions culturals dependents directament del govern de la Generalitat.
  • En definitiva, reclamem situar la cultura (juntament amb educació i ciència) al bell mig de l’acció del govern, com a una aposta estratègica per a un nou model econòmic i productiu basat en el coneixement, la recerca i la innovació Que no desaparegui, per tant, el departament de Cultura i que es situï al seu capdavant persones competents, experts coneixedors de la realitat cultural del país, del disseny de polítiques culturals avençades i capaços de desplegar una gestió moderna i eficient de la cultura.

El compromís amb aquests sis punts els considerarem mínims per a que els artistes, creadors i agents culturals de Catalunya puguin donar el suport i atorgar la seva confiança als grups polítics que hauran de dirigir els destins del nostre país en els propers quatre anys.

Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
4 de novembre de 2010

 

Relació d’associacions adherides a la
Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Novembre de 2010

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts es va constituir setmanes abans de les eleccions del 14 de novembre de 2003 i ha participat activament durant tot el procés d’instauració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). La seva posició s’ha caracteritzar per la defensa d’un nou model de gestió dels recursos públics en matèria de cultura i de les arts, basat en els arts councils, que traslladi les decisions en matèria artística a la societat civil, protegint, d’aquesta manera, la política cultural dels avatars electorals i les contingències polítiques.

Art Barcelona (Associació de Galeries d’Art)

Art Catalunya (AC)

Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)

Associació Catalana de Compositors (ACC)

Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET)

Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya (ACPDC)

Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC)

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC)

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. (APDC)

Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)

Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)

Associació Professional de Representants Mànagers i Promotors de Catalunya (ARC)

Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP)

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Col·legi Professional de Directors de Cinema de Catalunya (CPDCC)

Foment de les Arts i del Disseny (FAD)

Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya

Galeries Independents de Catalunya (GIC)

Secció Catalana del Instituto de Arte Contemporáneo (IAC)

Observadors:

Federació Unió de Músics de Catalunya (UMC) que agrupa a:

Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC)

Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils

(AMAPEI)

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana (AMICS)

Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)

Associació de Músics de Tarragona (AMT)

Associació Professionals de Músics de Catalunya (MUSICAT)

Col·lectiu de Compositors de Tarragona Mikrokosmos

No subscriuen aquest comunicat:

Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya (AFP)

El model cultural anglosaxó i les eleccions britàniques

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 171. Estiu 2010

Com és ben sabut, recentment ha hagut un canvi de partit governant al Regne Unit. Després de tretze anys de govern laborista els conservadors han tornat al poder, aquest fet és una bona excusa per reflexionar i conèixer millor el model de política cultural anglosaxó i com va evolucionar en passar del conservadorisme de Margaret Thatcher al “nou” laborisme de Tony Blair. Seguir leyendo El model cultural anglosaxó i les eleccions britàniques

Mobilitat artística en un món “amb” fronteres

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 169. Hivern 2010

Potser sobta el títol. Estem cansats de repetir que a les societats postindustrials les fronteres es difuminen camí a la globalització. Sí, és clar, per a la majoria les fronteres desapareixen completament quan viatgem de manera virtual. I per suposat, qui no coneix barreres territorials són les grans corporacions multinacionals quan es tracta d’obrir mercats i obtenir majors beneficis. Però per als artistes escènics és diferent. Seguir leyendo Mobilitat artística en un món “amb” fronteres

No deixis de visitar el blog de mov-s/madrid

Aquests dies estic en cos i ànima dedicat al mov-s/madrid2010. Visiteu el bloc on publico tota la informació significativa.

I si us ve de gust donar-vos una volta pel mov-s/madrid, del 10 al 13 de juny al Museu Reina Sofia i teatres i espais escènics de Madrid.

Creure’s Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Profesionals de Catalunya). Num. 167. Estiu 2009

Escric aquest article el matí després de les eleccions europees. El fet de parlar de les bones pràctiques a Europa i de la constatació amarga que a pocs els interessa compartir un futur comú amb els europeus em provoca sensacions força contradictòries. Ara (potser perquè no s’ha fet abans) caldria recordar les recomanacions que ha fet el Parlament Europeu en matèria de “l’Estatut Social de l’Artista” i els estudis que ha engegat. No em consta que a Catalunya s’hagi tirat endavant una iniciativa parlamentària d’aquest tipus. El Departament de Cultura ha intentat una regulació de “l’Estatut de l’Artista” conjuntament amb les associacions dels artistes però al final li ha passat la pilota a Madrid on “estan en ello”. Seguir leyendo Creure’s Europa