Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Profesionals de Catalunya). Num. 167. Estiu 2009

Escric aquest article el matí després de les eleccions europees. El fet de parlar de les bones pràctiques a Europa i de la constatació amarga que a pocs els interessa compartir un futur comú amb els europeus em provoca sensacions força contradictòries. Ara (potser perquè no s’ha fet abans) caldria recordar les recomanacions que ha fet el Parlament Europeu en matèria de “l’Estatut Social de l’Artista” i els estudis que ha engegat. No em consta que a Catalunya s’hagi tirat endavant una iniciativa parlamentària d’aquest tipus. El Departament de Cultura ha intentat una regulació de “l’Estatut de l’Artista” conjuntament amb les associacions dels artistes però al final li ha passat la pilota a Madrid on “estan en ello”.

Encara que les competències en cultura de la Unió Europea són molt minses, sí que són importants en matèria econòmica, social i laboral. És en aquests àmbits on el Parlament Europeu va fer l’any 2003 i al 2007 una sèrie de “recomanacions” a la Comissió Europea i als Estats membres per desenvolupar un marc legal per les activitats creatives dels artistes mitjançant normatives sobre tipus de contractació, seguretat social, assegurances de malalties, impostos, mobilitat, formació i propietat intel·lectual. Una agenda veritablement ambiciosa la qual el Parlament Europeu es va comprometre seguir per tal que els estats puguin tenir un “Estatut de l’Artista” (Info 2007: www.europarl.europa.eu/oeil/file.jsp?id=5398742).

Però Europa són també els estats que l’integren on trobem legislacions i mesures específiques per als artistes. Donar l’esquena a Europa és tancar el contacte amb països que porten molts anys legislant a favor dels artistes i desenvolupant experiències innovadores que cal conèixer i, en molts casos, adoptar. Com a exemple relativament fàcil d’implantar hi ha el WWIK holandes (provisió d’ingressos pel treball dels artistes). Aquesta mesura té per objectiu proporcionar una renda mínima a artistes sense ingressos que estan al començament de la seva vida professional o que acaben de sortir de l’escola superior i, així, assegurar la seva continuïtat com artistes. El WWIK actua en un període de temps de 10 anys de la vida laboral de l’artista i proporciona fins al 70% de la renda social mínima garantida durant un temps màxim de 48 mesos, amb la particularitat que durant el temps que cobra aquest subsidi pot treballar a temps parcial en altres sectors fins a un màxim del 125% d’aquesta renda mínima. Coses d’Europa (Info WWIK: www.beroepkunstenaar.nl/oc2/page.asp?PageID=2592).