Archivo de la etiqueta: Consell de les Arts de Catalunya

Les Comissions d’Avaluació del CoNCA Surten de l’Armari

Si, he de declarar que jo també he estat membre de les Comissions d’Avaluació de Projectes del CoNCA i, al menys on jo he participat, s’ha fet un treball magnífic !!!

Alguns dels que hem estat membres de les Comissions d’Avaluació del CoNCA hem signat el manifest que adjuntaré a continuació però, abans, voldria fer algunes reflexions de tipus personal. Seguir leyendo Les Comissions d’Avaluació del CoNCA Surten de l’Armari

La Supressió del CoNCA i la Cultura Mercaderia, dues Polítiques que ens Allunyen i ens Apropen a Europa

El govern de la Generalitat s'allunya del consens respecte les polítiques culturals

El nou govern de CiU es vol carregar d’un cop tot el consens per la modernització de les polítiques culturals que va representar la creació del CoNCA (Consell de les Arts de Catalunya). El que ha estat el primer organisme al sud de Europa de governança pública de la cultura, independent de les controvèrsies polítiques, pot desaparèixer després de només tres anys d’existència.

Vaig tenir l’oportunitat com a assessor de la “Plataforma de la Cultura pel Consell de les Arts” de viure molt a prop els debats i les negociacions per a que una llei acceptable sortís endavant i puc assegurar que al final del trajecte el consens era molt ampli, encara que no total. Ara, després de tres anys, i amb una arrancada difícil del CoNCA, amb clars errors encara que també encerts, és constatable que el consens en el sector de la cultura és encara major. Seguir leyendo La Supressió del CoNCA i la Cultura Mercaderia, dues Polítiques que ens Allunyen i ens Apropen a Europa

Els partits polítics majoritaris renuncien a donar suport a un Consell de les Arts executiu en els seus programes electorals

El canvi de model en l’administració dels pressupostos públics de cultura que va suposar el naixement del “Consell de les Arts de Catalunya – CoNCA”  va ser un procés difícil. Malauradament, una vegada constituït segueix sent un tema controvertit ja que algunes de les decisions que ha pres no han estat del gust d’alguns sectors i artistes del món de la cultura. Convenientment armats de raons conjunturals s’ha iniciat la caça al Consell i amb aquesta al model que representa.

Que els arbres no ens amaguin el bosc sencer. El model d’autonomia del sector cultural i d’avaluació entre iguals dels projectes artístics representat per un Consell de les Arts executiu no te res a veure amb els moments conjunturals que pot travessar “aquest” Consell. Així, en aquest moments res justifica la manca de suport explícit al desenvolupament del model del Consell de les Arts per part de CiU i PSC  en els seus programes electorals. En aquests només es parla d’un Consell assessor que, en el cas de Convergència, per exemple, se’l anomena com“àgora del món de la creació artística”, poc més. No representa això un pas endarrere?

Vivim moments de greu  amenaça per la supervivència d’un model d’administració de la cultura implantat a la majoria de països d’Europa i que per primera vegada ha vist la llum al sud d’Europa. Aquest permet al sector cultural ser responsable de les seves pròpies decisions. No només sembla que els pressupostos no es situaran al nivell dels Arts Council de la majoria de països d’Europa, ni que el CoNCA tindrà el mateix tractament pressupostari que l’ICIC sinó que, a més, se li voldrà treure la seva capacitat de decidir sobre el destí dels fons públics destinats a la creació artística (capacitat executiva).

Per la seva banda la “Plataforma de la Cultura per un Consell de les Arts” ha emès un comunicat demanat als partits polítics que concorren a les eleccions que es defineixin clarament sobre aquest tema (veure carta al partits polítics en el següent enllaç). Encara avui en que comencen a aparèixer plataformes culturals amb objectius diversos, és la Plataforma pel Consell de les Arts la estructura de lobby dels sectors artístics amb majors nombre d’associacions adherides, associacions que representen una bona part dels artistes i gestors de la cultura de Catalunya. Els partits escoltaran les demandes dels sectors culturals?

No és moment d’abandonar el avenços aconseguits. Si el governs de l’Estat donen marxa enrere amb les conquestes socials aconseguides en els anys de democràcia, no hauríem de permetre que també això passi amb els pocs progressos que les polítiques culturals han tingut en aquests mateixos anys a Catalunya.

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts es dirigeix a les forces polítiques de Catalunya

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya es dirigeix a les forces polítiques que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de Novembre de 2010.

Al finalitzar el període legislatiu 2006-2010 del Parlament de Catalunya “La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya” vol manifestar el seu reconeixement als diputats i diputades sortints per l’aprovació de la llei del “Consell Nacional de la Cultura i les Arts” de 13 de maig de 2008. Tant als grups polítics que van votar a favor com els que no hi van donar suport els volem fer reconeixement pel seu interès i la seva dedicació a la millora dels organismes que gestionen el desenvolupament cultural i artístic de Catalunya.

En ser el Consell de les Arts un organisme nou que respon a una tradició de gestió de la cultura diferent a la desenvolupada al nostre país en els anys de democràcia, entenem que el procés d’implantació i consolidació és complicat i no està mancat de dificultats. És per aquesta raó que la Plataforma pel Consell de les Arts va decidir continuar el seu treball d’advocacia en favor d’una gestió autònoma de la cultura fins i tot després de ser aprovada la llei.

Amb independència de les desavinences i conflictes que estan marcant l’inici del CoNCA i que han de ser tractats i resolts des d’altres àmbits d’interlocució i ocasions,  la Plataforma de la Cultura pel Consell de les Arts considera que el model de l’arts council ha de continuar rebent el ple suport del nou Govern i Parlament que sorgeixi d’aquestes eleccions, sigui quina sigui la seva composició.

Conseqüentment, demanem als grups polítics que subscriguin en els seus programes i electorals els següents compromisos:

  • Donar suport al Consell de les Arts en els terminis que marca la llei aprovada el 13 de maig de 2008.
  • Avançar durant la propera legislatura en el desplegament de totes les competències aprovades a la llei i encara no fetes efectives. D’aquesta manera, encarar un desenvolupament progressiu de les competències del Consell de les Arts de manera que es clarifiquen de manera positiva aquelles referents a la creació artística, la difusió cultural i la projecció internacional.
  • Dotar el Departament de Cultura d’un pressupost suficient i digne, el qual considerem hauria de poder arribar al final de la legislatura al 2% del pressupost general de la Generalitat.
  • Dins d’aquests pressupostos culturals, els recursos atorgats al Consell de les Arts han de ser coherents amb els seus àmbits d’actuació i amb les seves competències executives i situar-se entre els 60 i 80 milions d’euros anuals.
  • D’igual manera caldrà avançar en una nova personalitat jurídica que li asseguri una veritable autonomia respecte de les institucions culturals dependents directament del govern de la Generalitat.
  • En definitiva, reclamem situar la cultura (juntament amb educació i ciència) al bell mig de l’acció del govern, com a una aposta estratègica per a un nou model econòmic i productiu basat en el coneixement, la recerca i la innovació Que no desaparegui, per tant, el departament de Cultura i que es situï al seu capdavant persones competents, experts coneixedors de la realitat cultural del país, del disseny de polítiques culturals avençades i capaços de desplegar una gestió moderna i eficient de la cultura.

El compromís amb aquests sis punts els considerarem mínims per a que els artistes, creadors i agents culturals de Catalunya puguin donar el suport i atorgar la seva confiança als grups polítics que hauran de dirigir els destins del nostre país en els propers quatre anys.

Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
4 de novembre de 2010

 

Relació d’associacions adherides a la
Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Novembre de 2010

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts es va constituir setmanes abans de les eleccions del 14 de novembre de 2003 i ha participat activament durant tot el procés d’instauració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). La seva posició s’ha caracteritzar per la defensa d’un nou model de gestió dels recursos públics en matèria de cultura i de les arts, basat en els arts councils, que traslladi les decisions en matèria artística a la societat civil, protegint, d’aquesta manera, la política cultural dels avatars electorals i les contingències polítiques.

Art Barcelona (Associació de Galeries d’Art)

Art Catalunya (AC)

Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)

Associació Catalana de Compositors (ACC)

Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET)

Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya (ACPDC)

Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC)

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC)

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. (APDC)

Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)

Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)

Associació Professional de Representants Mànagers i Promotors de Catalunya (ARC)

Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP)

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Col·legi Professional de Directors de Cinema de Catalunya (CPDCC)

Foment de les Arts i del Disseny (FAD)

Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya

Galeries Independents de Catalunya (GIC)

Secció Catalana del Instituto de Arte Contemporáneo (IAC)

Observadors:

Federació Unió de Músics de Catalunya (UMC) que agrupa a:

Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC)

Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils

(AMAPEI)

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana (AMICS)

Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)

Associació de Músics de Tarragona (AMT)

Associació Professionals de Músics de Catalunya (MUSICAT)

Col·lectiu de Compositors de Tarragona Mikrokosmos

No subscriuen aquest comunicat:

Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya (AFP)

El model cultural anglosaxó i les eleccions britàniques

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 171. Estiu 2010

Com és ben sabut, recentment ha hagut un canvi de partit governant al Regne Unit. Després de tretze anys de govern laborista els conservadors han tornat al poder, aquest fet és una bona excusa per reflexionar i conèixer millor el model de política cultural anglosaxó i com va evolucionar en passar del conservadorisme de Margaret Thatcher al “nou” laborisme de Tony Blair. Seguir leyendo El model cultural anglosaxó i les eleccions britàniques

La Moral Presidencialista del CoNCA

La setmana passada vaig conèixer per “filtracions” a la premsa la greu crisi que estava travessant el CoNCA (Consell de les Arts de Catalunya). A molts pocs mesos del seu naixement i desprès de tants esforços i confrontacions per renovar el model de gestió de la cultura de Catalunya sembla que aquest trontolla, i precisament per qüestions internes.

Foto de Família del dia en que es va aprovar la llei del Consell
Foto de família del dia en que es va aprovar la llei del Consell de les Arts

En introduir aquest nou model molts professionals de la cultura ens vam implicar per desenvolupar unes formes d’organització que anul·lessin tantes limitacions a la democràcia que, en particular, arrastrem els països llatins. Especialment el sector cultural es veu molt afectat pel clientelisme polític, l’amiguisme i la manca d’autonomia. El nou model havia de donar capacitat als artistes i professionals de les arts per decidir sobre els ajuts públics i les polítiques de desenvolupament i difusió de les arts.

El model dels Consell de les Arts representa també una nova manera de prendre decisions. Aquest planteja un funcionament horitzontal i participatiu en que els mateixos professionals del sector actuen com a experts coneixedors de la realitat cultural. Aquest sistema conegut com “avaluació entre iguals” (peer assessment en llenguatge internacional) pretén que el funcionament dels Consell de les Arts sigui més democràtic i defugi de personalismes i decisions unipersonals.

El President desautoritzat
El President desautoritzat

La crisi del CoNCA, segons comenta majoritàriament la premsa, ha estat deguda a l’enfrontament dels Consellers contra un President titllat d’”autoritari” i “presidencialista”. El seu President Xavier Bru de Sala ha estat rebutjat majoritàriament per 10 professionals de la cultura i les arts de llarga trajectòria i reconegut criteri professional i, aquest fet, no es pot deixar de banda actuant a la manera tant catalana que diu “la roba bruta es neteja a casa”. De cap manera; aquest tema és fonamental per avançar en els comportaments democràtics de les persones i, especialment, del sector de la cultura.

Avui el problema de la credibilitat de les nostres institucions no està tant en les lleis com en la “actitud” de les persones acomodades als estils dels clans jeràrquics. Com si encara necessitéssim la tutela de l’autoritat per decidir el nostre destí sense barallar-nos. És al contrari, són les imposicions dels autoritaris el que ens porta a haver-nos de barallar.

La conclusió al problema del CoNCA és evident i així l’ha pres de manera valenta la majoria del Consell de les Arts de Catalunya. Aquest senyor havia de dimitir i donar pas a un funcionament col·legiat, consensuant les principals decisions entre tots els seus membres. A partir d’ara el Consell ha de seguir treballant en els temes que preocupen i invertir la crisis en una oportunitat per aprofundir més en el model que encara està pràcticament per descobrir.

Sembla mentida que en un moment de la història en que els humans ens comuniquem i participem de manera horitzontal en xarxes globals encara hi hagi persones (i d’altres que els hi donen suport) que no entenguin que el món evoluciona en un altra direcció. Ara mateix sento a la radio referències a la famosa fase de l’exvicepresident del Govern espanyol Alfonso Guerra quan va dir “quien se mueva no sale en la foto”. Aquest personal autoritari hauria d’aprendre a demostrar el seu lideratge convencent de la bondat de les seves propostes i no imposant-les utilitzant un autoritarisme caduc.