Si s’ha de marxar a Lapònia o a Londres (no tan sols a servir cafès) cal fer-ho amb un pla!

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 178. Primavera 2012.

Rutes d'internacionalització

No vull ser menys que els nostres polítics o executius de la CEOE en afirmar la necessitat d’obrir-se a l’exterior a buscar feina. Segurament ho expressaré d’una manera diferent i, sens dubte, els objectius que m’inspiren no son els mateixos però cal insistir: per tenir una carrera professional i artística més rica i complerta cal sortir a l’estranger. I ara, més que mai.

Fa por canviar de lloc. És, potser, complicat d’entrada. Però, per on començar? Bé, cada cas és un món, encara que si parlem d’una manera molt general, alguns trets poden ser comuns. Jo, d’entrada, recomanaria prendre-s’ho amb calma, asseure’s còmodament i fer-se un pla.

Que s’ha de posar al pla? Doncs, quines son les meves capacitats i limitacions. Que tinc i que em falta per traspassar les fronteres. Clar, al principi la desorientació és gran, principalment en el camp de les mancances però, aquest no es un pla d’un dia, temps hi haurà per millorar-lo. Cal preguntar, informar-se i analitzar experiències. Per suposat, preparar un bon dossier de presentació en altres llengües (principalment l’anglès) i disposar bones eines de comunicació a nivell internacional (un altra vegada l’anglès es fonamental) es un bon inici però, i ha molt més a cercar. Coneixements dels circuits internacionals, de les seves necessitats, la teva capacitat financera i tenir molt clars els teus desitjos i motivacions, son també apartats que cal investigar en profunditat.

Paral·lelament caldrà informar-se bé de quin son els llocs idonis on desembarcar. On poden necessitar de les teves habilitats. Diferents àrees on treballar: producció, creació, formació, teatre, cine, publicitat, etc.; localitats on destaquen aquestes àrees i les tendències artístiques amb les que estiguis més familiaritzat. A més, i molt important, tenir una bona idea de les legislacions restrictives a la lliure circulació de persones. Afortunadament, aquest no és el cas d’Europa.

En tenir tota aquesta informació ben recollida i digerida ja es poden prendre decisions: on anar i quines portes (o almenys sectors) tocar. Quines de les meves habilitats proposaré en primer lloc i on i a qui se les proposaré. Per exemple, no es el mateix per a un actor o actriu viatjar amb un bagatge d’intèrpret de teatre clàssic que de performer físic, amb experiència en doblatge o d’artista-creador. Cada una de les especialitzacions tenen portes concretes on trucar i a llocs concrets del món la demanda potser més elevada. Clar que optar per una de les grans capitals (Londres, Berlin, New York, Sao Paulo ….. ) permet un ampli ventall de possibilitats però també és on hi ha més competència.

Començar a pensar d’una manera estructurada és així de simple. Qui entengui que les fronteres son mentals i que hi ha vida (i sorpreses) més enllà de la seguretat de casa, tindrà en aquest pla l’inici d’un procés que de bon segur ha de culminar en canvis substancials de la seva trajectòria professional. 

 

Un comentario sobre “Si s’ha de marxar a Lapònia o a Londres (no tan sols a servir cafès) cal fer-ho amb un pla!”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *