Els concursos públics a Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 173. Hivern 2011

El sistema generalitzat a països com el Regne Unit, Holanda o Alemanya per l’accés a càrrecs de direcció de teatres, festivals i companyies nacionals que reben finançament majoritàriament públic son els concursos oberts. Aquests es realitzen en base a projectes, avaluats per jurats independents i seguint uns protocols perfectament establerts en els que la igualtat d’oportunitats i la transparència són els seus principals ingredients.

Malauradament a Catalunya aquest no és el sistema habitual. El que ha estat normal i assumit per gairebé tothom és que la direcció dels centres artístics públics és nomenada pel polític al càrrec de cultura i destituïda quan hi ha un canvi de partit en el poder. La gestió i decisions principals dels centres culturals depenen de les voluntats polítiques i les direccions son triades unilateralment sense fer públic el projecte ni, en la majoria dels casos, haver-se contrastat els mèrits ni les capacitats de les persones escollides. Així, és raonable sospitar que la persona elegida serà lleial a qui li ha proporcionat el càrrec. En definitiva, els criteris culturals i artístics independents que se li suposen queden desdibuixats per la seva dependència política.

Bé, tot això va sent historia. La redacció del “Codi de Bones Pràctiques en els Museus i Centres d’Art” va obrir una porta pel canvi. Ha inspirat iniciatives institucionals i ha propiciat d’altres puntuals que, amb més o menys rigor, han creat precedents i han obert el debat. D’una banda el Ministerio de Cultura del Govern espanyol va aprovar al Setembre de 2007 el “Plan de Modernización de Instituciones Culturales”. D’aquest es desprèn la convocatòria de concursos públics per la direcció de la “Compañía Nacional de Danza” y de la “Compañía Nacional de Teatro Clásico”. A Catalunya es va convocar concurs per la direcció del Grec, i poca cosa més. En un sentit contrari, aquest dies s’han nomenat directors de la Fira de Tàrrega i del Palau de la Música sense haver cap traça de convocatòria pública. Que farà el nou govern d’en Mas? avui, una incògnita.

Darrerament he analitzat amb la “Red Española de Teatros Públicos” els models de gestió d’espais escènics internacionals. Ens ha seduït a tots el sistema holandes en el seu conjunt i, particularment, com ha evolucionat de manera consensuada amb les estructures polítiques cap a models de gestió més democràtics i eficients. Aquí tenim un camí; nosaltres hem de fer el nostre però, caldrà no perdre de vista l’experiència d’altres que s’han trobat en situacions similars i han sabut tirar endavant traient el màxim profit del seu valuós capital humà.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *