Archivo de la categoría: Català / Catalán

Posts escrits originàriament en llengua catalana

Aguanta Europa !

Retallades de cultura a Europa
Les retallades de la cultura a Europa segons “The Guardian”

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 180. Tardor 2012.

Fa vora dos anys començàvem a témer per la liquidació del sistema públic de cultura a Europa. En retallades a la cultura, en certa manera, ja no ens trobàvem tant sols. Europa també retalla! era la frase que acompanyava la nostra indignació. Ara sembla que ens estem quedant sols i, els grans, els del Nord, han parat o, si més no, s’han estabilitzat en una posició no gaire llunyana d’on van començar. Així, retallades en el sector cultural a Europa, les mínimes; i reconeixement de la cultura com a motor de desenvolupament, en alça. Seguir leyendo Aguanta Europa !

Els 7 Pecats Capitals de la Internacionalització

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 179. Estiu 2012.

Sortir segur a l'estranger
Compte amb pecar !!

Les retallades, la pujada de 13 punts de l’IVA a la cultura, l’augment de l’atur, en definitiva, la crisi econòmica està provocant una davallada considerable d’oportunitats de treball al nostre país. Sortir a l’exterior per complementar l’activitat que fem a casa o com a solució a més llarg termini és una opció gens menyspreable que cal considerar. Malauradament portem una càrrega cultural a sobre que ens ofega la capacitat de saber amb claredat quin ha de ser el camí a triar. He anomenat “pecats capitals” les actituds personals que ens hem de treure de sobre quan volem orientar el nostre futur cap a la internacionalització.

Així, en primer lloc situo el Confort. Plantejar-se la recerca de feina, la venda o buscar socis internacionals per emprendre nous projectes, representa un esforç afegit. És més còmode quedar-se a casa o trucar la porta dels coneguts però, és més efectiu? Seguir leyendo Els 7 Pecats Capitals de la Internacionalització

Activitats Tardor 2012 / Toni Gonzàlez – Escena Internacional Bcn

Encara avui hi ha gent que em pregunta si estic a Londres. Doncs no, treballo des de Barcelona. Vaig tornar per impulsar la cultura des d’aquí on crec puc ser més útil en aquests moments tant difícils.

Els projectes en els que estic treballant i que explico tot seguit són obra de molta gent que hi col·labora. Ens organitzem de maneres molt diverses aprofitant la flexibilitat de les eines digitals i la disponibilitat en funció de les ocupacions de cadascú. D’aquesta manera els projectes es realitzen de manera eficient, amb els recursos intel·lectuals i econòmics adequats i estrictament necessaris.

Seguir leyendo Activitats Tardor 2012 / Toni Gonzàlez – Escena Internacional Bcn

Després de la Trobada de les TRIBUS de la Cultura al PARC

Trobada de tribus al Parc El diumenge passat vaig assistir a la reunió de TRIBUS de la cultura al PARC de la Ciutadella. Ni l’hora, les 4 de la tarda, ni el dia, diumenge de juliol, eren massa atractives però, alguna cosa em feia intuir que hi devia d’estar.

La intuïció no em va fallar, tinc la impressió que aquest ha estat un moment significatiu en el procés d’articulació del sector cultural; si s’actua amb intel·ligència pot haver un abans i un després d’aquest 8 de juliol.

Se’ns dubte el sector cultural i artístic està desmotivat i desorganitzat davant les retallades i davant la constant pèrdua de valor que la cultura pateix en la vida política i social d’aquest país. Malauradament, cal dir també, el sector cultural té febles arguments per contrarestar la cada vegada més poderosa maquinaria que vol fer de la cultura un producte més en mans dels mercats. Afortunadament, els assistents n’érem ben conscients d’aquesta situació i vam aprofitar l’ocasió per plantar-li cara. Seguir leyendo Després de la Trobada de les TRIBUS de la Cultura al PARC

Si s’ha de marxar a Lapònia o a Londres (no tan sols a servir cafès) cal fer-ho amb un pla!

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 178. Primavera 2012.

Rutes d'internacionalització

No vull ser menys que els nostres polítics o executius de la CEOE en afirmar la necessitat d’obrir-se a l’exterior a buscar feina. Segurament ho expressaré d’una manera diferent i, sens dubte, els objectius que m’inspiren no son els mateixos però cal insistir: per tenir una carrera professional i artística més rica i complerta cal sortir a l’estranger. I ara, més que mai.

Fa por canviar de lloc. És, potser, complicat d’entrada. Però, per on començar? Bé, cada cas és un món, encara que si parlem d’una manera molt general, alguns trets poden ser comuns. Jo, d’entrada, recomanaria prendre-s’ho amb calma, asseure’s còmodament i fer-se un pla. Seguir leyendo Si s’ha de marxar a Lapònia o a Londres (no tan sols a servir cafès) cal fer-ho amb un pla!

Models Internacionals de Suport al Mecenatge

Ministro de Cultura
Jose María Lassalle pel canvi de la llei de mecenatge

Al 2006 i 2007 vaig tenir l’oportunitat de submergir-me en les pràctiques internacionals de suport privat a la cultura i mecenatge. El Departament de Cultura de la Generalitat em va encarregar dos informes sobre l’estat de la qüestió a Canadà i al Regne Unit, dos països representatius dels models més generalitzats arreu del món. A més, cadascú d’aquests estudis estava enfocat cap a un sector cultural diferent. L’estudi del Canadà s’orientava a les arts escèniques i les arts en viu, i el model del Regne Unit al patrimoni. Tots dos estudis incloïen anàlisis de casos on es veu d’una manera pràctica l’aplicació real del mecenatge i el “fundraising”. Seguir leyendo Models Internacionals de Suport al Mecenatge

UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI

Article publicat a la Revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 177. Hivern 2012.

Teatre Nacional d’Escòcia – National Theatre of Scotland

En parlar de la bombolla immobiliaria dels darrers anys al sector cultural, comparteixo l’opinió generalitzada de que el país necessitava grans centres culturals dels quals n’estava mancat després de la dictadura i de que les infraestructures artístiques havien d’estar descentralitzades fora de Barcelona. Seguint aquests criteris, es van construir molts teatres i centres culturals, moderns, ben equipats, fins i tot a llocs amb poca població o que en tenien d’altres a relativa poca distància. Però, ara que molts estan gairebé tancats, sense programació o amb programacions eminentment comercials o amateurs, em pregunto, s’hagués pogut fer d’un altra manera? Seguir leyendo UN TEATRE NACIONAL SENSE EDIFICI

Solucions Valentes pels Sectors Culturals a Catalunya

Ferran Mascarell i Felix Riera (foto Julio Carbó)

Aquests dies m’ha cridat l’atenció la noticia apareguda al Periòdic i a l’Ara que portava per titular “s’aprova la finestreta única de subvencions per a la cultura”. Bé, aquest no deixa de ser un tema que ja camina sol una vegada aprovada la llei Òmnibus al Parlament de Catalunya. Però, el que m’ha sobtat ha estat el to i els arguments utilitzats per donar la noticia. En realitat els periodistes no han fet més que reproduir la nota de premsa del Departament de Cultura Generalitat (llegir nota de premsa).

Seguir leyendo Solucions Valentes pels Sectors Culturals a Catalunya

Bons Nadals – Merry Christmas – Felices Fiestas


 

 

Artistas brasileños cantando la Navidad. Me lo envió mi querida amiga Tela Leao de Portugal y en seguida me lo hice mio para compartir.

Brazilian artists in a Christmas song. My friend Tela Leao from Portugal sent it to me and I loved it.

Artistes brasilers cantant els Nadals. M’ho va enviar la meva bona amiga Tela Leao de Portugal i em va agrada a l’instant.

 

Horitzons Llunyans

Article publicata la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Núm. 176. Tardor 2011.

En temps de crisis, la necessitat de tirar endavant i cercar camins nous ha de ser la prioritat de qualsevol persona u organització. Així, la inclinació a reinventar-se hauria de ser el salvavides al qual agafar-se. Simplificant, les opcions que es plantegen son dues: o els temps canvien per tornar a ser i fer el mateix d’abans, o hem de ser nosaltres els que canviem i adaptar-nos a temps diferents, definits per regles que res tenen a veure amb les que han quedat enrere. Si cap de les dues opcions no acaben de convèncer-nos, sempre queda el recurs de marxar a un altre lloc on no afecti la crisi. Seguir leyendo Horitzons Llunyans